La Trompa de l’Elefant és un dels monòlits més característics de Montserrat. A les seves parets si han traçat línies que s’han convertit en grans clàssics de la història de Sant Benet: la Cerdà-Pokorski, l’Anglada-Guillamón, la Boy-Roca… Una altra clàssica que no pot faltar a la llista d’un bon montserratí és la GEDE, re-equipada pel Manel Guasch (un dels seus aperturistes), ens ofereix una escalada sobre fissures d’una bellesa clàssica que no pot deixar indiferent a ningú.
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 155 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 12 cintes, bagues per savines, joc de friends o tascons, una plaqueta recuperable i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna (si volguéssim estalviar-nos aquesta part de l’aproximació podríem escalar “El Camí de l’Alsina”, que ens deixa molt aprop de la Plaça de Santa Anna), aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins que en un revolt tancat trobem el peu de via (evident).
-
- El 1er llarg es fa a pel
-
- El Sr.Doria obrint la 2a tirada
-
- El 3er llarg potser és el millor
-
- Primers metres del diedre del 5e llarg
-
- Arribant a la R5 amb la Mòmia darrera
-
- El Sr.Doria iniciant la darrera tirada que és a pèl
-
- Ressenya de la via
L1(III+)
La via comença just a un revolt del camí que porta a l’Ermita de Sant Salvador. La primera tirada no té cap assegurança i tot i que és fàcil no si val caure. La reunió es troba sota un forat característic una mica per sota d’una llastra que surt de la fissura. Aquest llarg es fa al gust de cadascun. 30 metres.
L2(V)
Ens hem de dirigir directes al diedre i després escalar pel costat esquerra de la llastra. A la part superior de la fissura podem llaçar una savina abans d’entrar a la reunió, que és força còmoda i es fa en un petit replà just sobre la llastra. 15 metres.
L3(V+/Ao)
Sortim de la reunió i comencem a escalar just per sota la fissura. Als primers metres la roca té una adherència una mica dubtosa, però de seguida millora.
La tirada es troba força equipada, a demés podem completar l’equipament amb friends i tascons al gust. També es pot col·locar una recuperable a un cap de burí. El darrer tram abans d’entrar a la R és el més complicat (6a) però es pot fer en Ao. 25 metres.
L4(Ae1 i IV)
Iniciem la tirada sortint de la reunió cap a la dreta. Fem quatre passos d’artificial fins que arribem a una part menys vertical on podem sortir en lliure. Anem directes cap al bosc penjat on fem reunió. 20 metres.
L5(V+/Ao )
Sortim de la reunió i comencem a escalar en diedre. L’entrada al diedre és força dura i es pot fer en Ao. Un cop superada seguim escalant per la fissura, ara molt més amable. Aquesta fissura admet tascons grossos i a demés podem anar llaçant alguna savina (tot i que hi ha alguna una mica terminal). Quan la fissura es va acabant l’abandonem per la placa de la dreta i anem a buscar la reunió una mica més a l’esquerra, força còmoda. 35 metres.
L6(IV)
Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra i anem buscant el camí menys complicat fins arribar al cim de l’Elefant. Aquesta tirada és neta. Muntem la R a una savina. 30 metres.
Descens:
Desgrimpem uns metres per la banda oest. Agafem una canal que ens deixa a unes rampes fàcils que ens menen fins al camí de Sant Salvador.
El que més m’ha agradat:
- La tercera tirada.
- Via rodona i amb un regust clàssic.
- Ràpida i força recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Les fissures del tercer llarg tenien bastant fanguet… Han d’estar més seques per poder apretar sense por.